Massa
La massa és la quantitat de matèria d'un cos. La massa d’un cos equival a la suma de les masses de tots els àtoms que formen aquest cos. Normalment, l’instrument de mesura emprat és la balança. Algunes unitats són el quilograms (kg), els mil•ligrams (mg), les tones (t),…• No és el mateix massa que pes. El pes necessita d’una força (la gravetat) [pes = massa x gravetat]. Pel contrari, per mesurar la quantitat de matèria d’un cos (massa), no cal cap força.
Longitud
La longitud és la distància existent entre dos punts a una dimensió lineal. Es pot mesurar amb la cinta mètrica. Algunes unitats són els metres (m), els quilòmetres (km), els mil•límetres (mm),…
Superfície
La superfície és l’extensió d’un cos en dues dimensions: alçària i amplària. Per tant, aquesta magnitud és derivada perquè es calcula amb el producte de dos longituds. És per això que la superfície es mesura amb els mateixos instruments que la longitud i, com que és un producte d’aquesta, també es multiplicaran les seues unitats: metres quadrats (m2), km2, cm2,…
Volum
El volum és la quantitat d’espai ocupat per un cos en tres dimensions. Com passa amb la superfície, el volum deriva de la longitud. És el producte de les 3 longituds que poden ocupar un cos a l’espai. Normalment es mesura amb recipients graduats (vasos de precipitats, probetes, …) i les seues unitats son els metres cúbics (m3), decímetres cúbics (dm3 = L), centímetres cúbics (cm3 = mL),…
Densitat
La densitat és la relació entre la massa i el volum d’un cos. Cal emprar, tant l’instrument de mesura de la massa (balança), com el del volum (recipient graduat).
Les unitats d’aquesta magnitud són els quilos per metre cúbic (kg/m3), encara que és més freqüent emprar els g/cm3.
Temperatura
La temperatura és l’estat tèrmic d'un cos degut a les vibracions de les seues partícules. Com després vorem, les partícules que formen els cossos o sistemes materials es troben en continu moviment.
Com més energia tèrmica li afegeixes a un cos, és a dir, com més puges la temperatura, major serà el moviment entre les partícules d’aquest cos. Així, arribarà un moment en que les partícules es mouen tant que perden estabilitat. El cos comença a canviar l’estructura que tenien abans, s'expandeix i, si aquesta expansió continua, ocorre el que anomenem un “canvi d’estat” (el pas d’un sòlid a líquid, de líquid a gas, o de sòlid a gas).
Tanmateix, baixant la temperatura disminueixen les vibracions i el cos perd energia tèrmica, amb el que les partícules es mouen menys i tenen més estabilitat. Així es pot arribar als canvis d’estat en l’altre sentit (el pas d’un gas a líquid, d’un líquid a sòlid, o d’un gas a sòlid).
La temperatura es mesura gràcies als termòmetres i les unitats són els graus de temperatura, que es poden expressar en diferents escales. Les més conegudes són l’escala Celsius, que mesura en graus centígrads (oC) i l’escala Kelvin, que es mesura en graus Kelvin (K).
L’escala Celsius posa els 0 oC al punt de fusió de l’aigua pura, és a dir, la temperatura a la qual el gel es fon en aigua (que és la mateixa a la qual l’aigua se solidifica). I els 100 oC al punt d’ebullició de l’aigua pura, és a dir, la temperatura a la qual l’aigua bull (que és la mateixa a la qual el vapor d’aigua comença a passar a forma líquida).
L’escala Kelvin s’empra sobretot en l’àmbit científic i posseeix el zero absolut, és a dir, no té graus negatius perquè el 0 K és el més fred que es coneix. Els 0 oC de l’escala Celsius equivalen als 273 graus de l’escala Kelvin; així, per a passar de graus centígrads a graus Kelvin, a soles cal afegir-ne 273.
L’escala Kelvin s’empra sobretot en l’àmbit científic i posseeix el zero absolut, és a dir, no té graus negatius perquè el 0 K és el més fred que es coneix. Els 0 oC de l’escala Celsius equivalen als 273 graus de l’escala Kelvin; així, per a passar de graus centígrads a graus Kelvin, a soles cal afegir-ne 273.
