Tipus de matèria

 Com ja hem vist, n’hi ha molts tipus de matèria a l’univers i cadascuna té unes propietats específiques, és a dir, unes característiques que les fan diferents a les altres. Així, podem distingir entre diferents tipus de matèria:

Substàncies

Són aquelles composades per un o més tipus de partícula en proporcions definides i constants, amb propietats especifiques característiques. 

[P.e. • El ferro té una duresa característica i el diamant té una altra diferent. Tanmateix, l’alcohol té una densitat pròpia i és diferent a la de l’aigua pura.]

A més, dins de les substàncies hi podem distingir entre:

-Elements:

  Els tipus de matèria més simple. Totes les classes de matèria estan formades per partícules tan menudes que no es poden veure: els "àtoms". N'hi ha molts tipus diferents, cadascun amb les seues propietats. Cada àtom té un nucli amb un nombre determinat de partícules subatòmiques encara més xicotetes, segons l’element químic que siga. Formant el nucli es troben els protons i els neutrons, mentre que al voltant del nucli n’hi ha d’altres partícules subatòmiques que es diuen electrons. I entre aquestes partícules subatòmiques no hi ha res, està el buit.  

 Els àtoms poden aparèixer en forma individual. Però, sovint, s’atrauen entre ells i arriben a unir-se de manera estable mitjançant enllaços formant agregats anomenats “molècules”. Aquestes molècules, serien noves partícules amb noves propietats, diferents de les dels àtoms que els formaven abans.

[P.e. • L’oxigen (O) és un element que es troba formant diferents agregats a la naturalesa. La forma més abundant i estable és la del dímer anomenat “oxigen molecular” (O₂), encara que també pot formar trímers, més coneguts com ozó (O₃).]

  Tant els àtoms com les molècules es troben vibrant en continu moviment. 
  Quant major és la temperatura, més ràpid és aquest moviment.

-Compostos:

  Són agregacions que es poden descompondre en dos o més elements.  

[P.e. • L’aigua pura (H₂O) és un compost format per 2 àtoms d’hidrogen (H) i un àtom d’oxigen (O). La major part de l’aigua que apareix en la naturalesa no és pura, sinó que porta afegides moltes substàncies gracies als enllaços que les molècules d’aigua formen amb aquestes substàncies dissoltes, com gasos, sals, …]

A cada tipus de matèria que presenta les seues propietats específiques, li diem substància i es diferencia d'altra substància per aquestes propietats característiques.

Mescles

Una mescla està composada per dos o més substàncies. Segons el seu aspecte, diferenciem entre mescles homogènies (tenen aspecte uniforme, com la llet, l’aigua de mar, el bronze,…) i heterogènies (no tenen aspecte uniforme, com el granit, una sopa, la fusta,…).

   De vegades, les mescles no ho semblen tant i pareixen formades per una mateixa substància. Aquest és el cas de les mescles homogènies. Però la veritat és que es poden separar en altres substàncies. Dins de les mescles homogènies diferenciem entre: 

--> Les que no són vertaderes mescles homogènies. Per exemple, emulsions com la llet o l’allioli. Aquestes mescles contenen components que es poden distingir millor amb la llum. 

     --> Les vertaderes mescles homogènies, que romanen més estables i són més difícils de separar. Aquestes són les Dissolucions. Totes les dissolucions es conformen pel dissolvent (component majoritari) i pel solut (component minoritari) que es dissol en l’altre formant eltotal de la dissolució. De vegades trobem que a la mateixa dissolució n’hi ha més d’un solut. 

• Dissolucions sòlides: hi ha molts aliatges de metalls, com el bronze(on el dissolvent és el coure i el solut és l’estany) o l’acer (on el dissolvent es el ferro i el solut és el carboni). 

• Dissolucions gasoses: l’aire que respirem a l’atmosfera esta format per molts gasos diversos, a més de les molècules d’aigua evaporada,de pols,… en aquest cas, el dissolvent seria el nitrogen (N₂), present en més d’un 70%. Mentre que la resta de gasos i molècules serien soluts (O₂, CO₂, H₂O, N₂, CH₄,…). 

• Dissolucions líquides: les més típiques són les dissolucions de sal o clorur sòdic (NaCl) com a solut i aigua com a dissolvent. Degut a els enllaços que formen les molècules de aigua amb les partícules de clor (Cl) per un costat i amb les de sodi (Na) per altre, desfan la xarxa cristal•lina de NaCl i envolten cada partícula de sal. Així la sal queda dissolta i no es veurà a la dissolució. 

Parlem de concentració d’una dissolució quan volem expressar la quantitat de solut que hi ha respecte del total de la dissolució; és a dir, la massa de solut/volum total de la dissolució. Per això s’empren els grams per litre (g solut/L dissolució). 

Segons el grau de concentració d’una dissolució líquida distingim entre: 

      -Diluïda: la dissolució té baixa concentració de solut. 

      -Concentrada: la dissolució té una concentració elevada. 

      -Saturada: la dissolució en té tant de solut que ja no es pot dissoldre més. Si s’afegeix
                      més solut, precipitarà i es mantindrà sense dissoldre.  

 I ara, proveu el que heu après...

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/ccnn/interactiv/materia01.htm

(Tret de la pàgina del I.E.S Suel - Fuengirola - Departament de Ciències Naturals)